Diagnòstic i orientació
Les últimes dues dècades hem comprovat com gràcies a Internet sorgien comunitats col·laboratives i noves possibilitats d’utilitzar recursos comuns. La producció procomú està creixent ràpidament, no només en l’àmbit del programari (amb software lliure i obert) i del coneixement (enciclopèdies com Viquipèdia), sinó també per obtenir informació (OpenStreetMap, Wikihow), maquinari (FabLabs, Open Source Ecology), allotjament (Couchsurfing) o divises (monedes locals).
Més recentment, també hem vist l’aparició i creixement de models híbrids que presenten lògiques d’organització similars, basades en principis de col·laboració, però privatitzant-ne d’altres. És el cas de la producció entre iguals de base corporativista com Uber o Airbnb. Però són aquestes realment les economies de col·laboració? El problema obre una sèrie de debats i oportunitats sobre com conservar el procomú i la dimensió de transformació social en l’economia col·laborativa a través del reconeixement dels valors propis d’aquests modes de producció, més enllà dels enfocaments de valor que es centren en l’obtenció d’ingressos, i les noves formes de cooperativisme obert, entre iguals i en plataformes.
Tot i això, el debat públic es centra principalment en les controvèrsies al voltant de grans corporacions que irrompen en l’economia col·laborativa. Així, l’opinió pública està majoritàriament al corrent de la producció entre iguals a través d’aquestes poques grans corporacions. És per aquest motiu que hi ha una creixent necessitat d’organitzar i augmentar la visibilitat del procomú i del seu model d’orientació social, i de definir quins criteris són els que caracteritzen una economia o empresa com “col·laborativa”.
A més, recents avenços com les tecnologies emergents blockchain, han obert noves vies de producció, gestió i distribució procomú a través de models de governança més descentralitzats, que també obren noves vies molt prometedores per l’evolució de l’economia col·laborativa.
Com més important esdevé l’economia col·laborativa, més controvèrsies sorgeixen, atraient l’interès de les administracions públiques. Tot i així, encara no està clar quin podria ser el paper d’aquestes administracions públiques, quins partenariats públics-procomú es podrien establir i quin enfocament de polítiques podria ser el més productiu i beneficiós.
L’esdeveniment té tres objectius principals:
- Ressaltar la rellevància del model procomú dins l’economia col·laborativa, i projectar internacionalment la rellevància de la producció orientada al procomú a Barcelona i Catalunya.
- Obrir el debat sobre quin model a impulsar des de les administracions (procomú/local/cooperativista versus corporatiu/deslocalitzat/privatiu), generant un Manifest/Carta de recomanacions polítiques, a fer arribar al PAM de l’Ajuntament i per la consulta que està portant a terme la Comissió Europea.
- Proporcionar directrius tècniques per a la construcció de programari obert i descentralitzat.
La trobada es planteja combinar sessions plenàries amb models participatius tipus “unconference”, així com sessions obertes a grups de treball per aconseguir els resultats previstos. Els participants tindran l’oportunitat de suggerir activitats.
Antecedents
L’esdeveniment representa el seguiment del workshop FLOSS4P2P, aquest cop amb l’ampliació a l’àmbit de les polítiques públiques. A més, proporcionarà una oportunitat perquè les persones responsables de les polítiques puguin interactuar amb experts i equips tècnics de Free/Libre/Open Source Software (FLOSS) per aconseguir una “immersió profunda” en la forma de promoure l’enfocament del procomú per economia col·laborativa per part de les institucions.
Organitzadors principals
BarCola – Grup de treball economia col.laborativa i producció procomú a Barcelona
P2Pvalue – Projecte Europeu amb el suport de DC Connect
Dimmons @ IN3-UOC & IGOPnet @ IGOP-UAB
Barcelona Activa i Comissionat Economia Social Ajuntament de Barcelona)