Sobre Procomuns 

Procomuns: Fòrum d’Economies Col·laboratives Procomunes és un fòrum de co-creació de polítiques públiques per a una economia col·laborativa procomuna. Un espai de co-disseny i desenvolupament de propostes, solucions i estratègies per a un avenç de les economies col·laboratives procomuns.

L’economia col·laborativa de plataformes digitals està creixent exponencialment, plantejant reptes i oportunitats, i ha esdevingut una prioritat per a les agendes polítiques arreu del món. És clau la involucració de la ciutadania, i l’impuls del models procomuns com a oportunitat per democratitzar l’economia.

Procomuns té tres objectius principals:

• Ressaltar la rellevància del model procomú dins l’economia col·laborativa a Barcelona, a Catalunya, i Europa
• Obrir el debat, on involucrar a la ciutadania, sobre quin model s’ha d’impulsar des de les administracions, i co-crear solucions públic-comuns
• Proporcionar recursos útils per la sostenibilitat i l’escalabilitat de l’economia col·laborativa procomú i directrius tècniques per a la construcció de programari obert i descentralitzat

 
 

 Què és el procomú?  

D’acord amb la Viquipédia el procomú es defineix per (consulta entrada Procomú a Viquipedia 21 de Juny de 2017 – referencies a la web):

“Els procomuns o béns comuns (commons en anglès) es defineixen com aquells recursos que pertanyen, o es comparteixen, en el si d’una comunitat. Aquests recursos poden ser de qualsevol tipus, des de recursos naturals i terres fins a programari. Els béns comuns s’orienten en favor de l’ús i la reutilització, més que no pas com a un producte de bescanvi. Són béns que no poden ser assimilats a mercaderies i, per tant, el seu ús no es regeix pel funcionament propi dels mercats.

El procomú fa referència tant als béns com a les capacitats o pràctiques, ja que sempre ens referim a elements sostinguts per col·lectius humans:

• El procomú com a béns fa referència a la noció de propietat compartida entre els membres de la comunitat, el conjunt de béns que aquesta crea, hereda o als que té accés (recursos naturals, culturals i socials, coneixement, diversitat biològica i genètica).
• El procomú com a pràctica i com a capacitats fa referència a l’escala de valors de la qual formen part els membres de la comunitat, a les relacions entre ells, amb l’entorn i amb els béns compartits, les maneres de fer i les estratègies exitoses per la seva sostenibilitat (les cures, la redistribució o repartiment, la reparació, reposició reproducció i reproducció, la justícia, equitat, empatia i consciència de l’altre).

La Viquipèdia i la infraestructura de Xarxa de Telecomunicacions guifi.net en són exemples”.

Elinor Ostrom va rebre el Premi Nobel d’Economia 2009 per el seu estudi dels procomuns naturals. Mostran que es un model de producció en ocasions més eficient que la producció de mercat o la provisió de l’Estat.

 
 

 Les trobades  

Les activitats principals del Fòrum d’Economies Col·laboratives Procomunes s’articulen entorn a una trobada anual, un espai de meetup, i campanyes específiques. La primera trobada va ser al març de 2016 (veieu els videos i les presentacions de les plenàries) va congregar més de 300 persones, i va resultar en una ¨Declaració Procomuns” amb 120 recomanacions per les administracions publiques per impulsar el model procomú d’economia col·laborativa, que es va fer arribar al Pla D’Acció Municipal de Barcelona (PAM), a la Generalitat de Catalunya, i a la Comissió Europea per informar l’Agenda Europea d’economia col.laborativa.

El 27 i 28 de Juny 2017 va tenir lloc la segona edició de Procomuns. La trobada es basa en metodologies participatives i de co-creació, és oberta i té una orientació a l’acció amb objectius centrals. El Novembre de 2018 es va organitzar el tercer gran Procomuns Meetup, que va formar part de la cimera de ciutats Sharing Cities Summit 2018, en la que es van reunir prop de 50 ciutats d’arreu del món i van firmar la declaració de Sharing Cities. Totes les trobades Procomuns passades i futures  es poden trobar als meetups.

Aquest Fòrum d’Economies Col·laboratives Procomunes està recolçat pel Comissionat d’Economia Cooperativa Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, la Direcció Executiva de Desenvolupament Socieconòmic de Proximitat de Barcelona Activa, i BarCola (Grup de treball sobre economia col·laborativa i producció procomú a Barcelona), i coordinat pel grup de recerca Dimmons de l’Institut Interdisciplinar d’Internet (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya, a través del projecte europeu DECODE coordinat per el Commissionat d’innovacio digital.

 

 

 Diagnòstic i orientació respecte a l’economia col·laborativa 

En les darreres dues dècades hem comprovat com, gràcies a Internet, sorgien comunitats col·laboratives i noves possibilitats d’utilitzar recursos comuns. La producció procomú està creixent ràpidament, no només en l’àmbit del programari (lliure i obert) i del coneixement (projectes enciclopèdics, educatius i lingüístics com la Viquipèdia), sinó també per obtenir informació (OpenStreetMap, Wikihow), maquinària (FabLabs, Open Source Ecology), allotjament (Couchsurfing) o divises (monedes locals).

Més recentment, també hem vist l’aparició i creixement de models híbrids que presenten lògiques d’organització similars, basades en principis de col·laboració, però privatitzant-ne d’altres. És el cas de la producció entre iguals de base corporativista com Uber o Airbnb. Però són aquestes realment les economies de col·laboració?

Aquesta tessitura obre una sèrie de debats i oportunitats sobre com conservar el procomú i la dimensió de transformació social en l’economia col·laborativa a través del reconeixement dels valors propis d’aquests modes de producció i les noves formes de cooperativisme obert, entre iguals i en plataformes; més enllà d’aquells enfocaments centrats en exclusiva en l’obtenció de beneficis.

Tot i això, el debat públic es centra principalment en les controvèrsies de grans corporacions que irrompen en l’economia col·laborativa. Així doncs, l’opinió pública està majoritàriament familiaritzada amb la producció entre iguals a través d’aquestes poques grans corporacions.

És per aquest motiu que hi ha una creixent necessitat d’organitzar i augmentar la visibilitat del procomú i del seu model d’orientació social, i de definir quins criteris són els que caracteritzen una economia o empresa com a “col·laborativa”.

Recents progressos com les tecnologies emergents blockchain han obert noves vies de producció, gestió i distribució procomú a través de models de governança més descentralitzats, que també obren noves vies molt prometedores per a l’evolució de l’economia col·laborativa.

Com més important esdevé l’economia col·laborativa, més controvèrsies sorgeixen, i més atrau l’interès de les administracions públiques. Malgrat això, encara no està clar quin podria ser el paper d’aquestes administracions públiques, quins nexes públics-procomú es podrien establir i quin enfocament de polítiques podria ser el més productiu i beneficiós.

 

 

 Sobre Procomuns 

Procomuns: Foro de Economias Colaborativas Procomunes es un foro de co-creación de políticas públicas para una economía colaborativa procomún. Un espacio de co-diseño y desarrollo de propuestas, soluciones y estrategias para un avance de las economías colaborativas procomunes.

La economía colaborativa de plataformas digitales está creciendo exponencialmente, planteando retos y oportunidades, y se ha tornado en una prioridad para las agendas políticas alrededor del mundo. Es clave la involucración de la ciudadanía para ello, y el impulso de los modelos procomunes se convierte en una oportunidad para democratizar la economía.

Procomuns tiene tres objetivos principales:

• Resaltar la relevancia del modelo procomún dentro de la economía colaborativa, y proyectar internacionalmente la relevancia de la producción orientada al procomún en Barcelona, Cataluña y Europa
• Abrir el debate, involucrando la ciudadanía, sobre qué modelo se debería impulsar desde las administraciones (procomún/local/cooperativista versus corporativo/deslocalizado/privativo), y co-crear soluciones público-comunes
• Proporcionar recursos útiles para la sostenibilidad y la escalabilidad de la economía colaborativa procomún, y directrices técnicas para la construcción de software abierto y descentralizado.

 
 

 Qué es el procomun?  

Según la Wikipedia el procomún se define como:

“Por los comunes o “el procomún” o bien comunal se entiende aquellos bienes, factores productivos o recursos, procesos o cosas (ya sean materiales o de carácter intangible) cuyo beneficio, posesión o derechos de explotación pertenecen a un grupo o a una comunidad determinada. El grupo en cuestión puede ser extenso, por ejemplo, todos los individuos, o los habitantes de algún país, región, ciudad o pueblo, etc.- o restringido, como por ejemplo, una familia o algunos miembros de alguna familia, o grupo de personas establecido para un propósito específico (por ejemplo, una cooperativa o sociedad anónima).

Los bienes, recursos, procesos o cosas que en la actualidad pueden ser considerados como parte del procomún comprenden desde bienes públicos generales (libres) y físicos (tales como el mar o el aire) a “bienes abstractos” (tales como la defensa o seguridad nacional) o el conocimiento en general o instancias específicas de tal: datos u otros elementos de información.

El concepto está íntimamente ligado al de dominio público, que es la forma jurídica que pueden adquirir algunos de los elementos pertenecientes al procomún.”

Elinor Ostrom recibió el Premio Nobel de Economia 2009 por su estudio de los procomunes naturales. Muestran que es un modelo de producción en ocasiones más eficiente que la producción de mercado o la provisión del Estado.

 
 

 Los encuentros  

Las actividades principales del Foro de Economías Colaborativas Procomuns se articulan en torno a un encuentro anual, un espacio de meetup, y campañas específicas. El primer encuentro fue en marzo de 2016 (ved los videos y las presentaciones de las plenarias) y congregó a más de 300 personas. Resultó en una “Declaración Procomuns” con 120 recomendaciones por las administraciones publicas para impulsar el modelo procomún de economía colaborativa, que se hizo llegar al Plan De Acción Municipal de Barcelona (PAM), a la Generalitat de Cataluña, y a la Comisión Europea para informar la Agenda Europea de economía colaborativa.

El 27 y 28 de Junio 2017 tuvo lugar la segunda edición de Procomuns. El encuentro se basó en metodologías participativas y de cocreación, fue abierta y tuvo una orientación a la acción con objetivos centrales. El Noviembre de 2018 se organizó el tercer gran Procomuns Meetup, que formó parte de la cumbre de ciudades Sharing Cities Summit 2018, en la que se reunieron cerca de 50 ciudades de todo el mundo y firmaron la declaración de Sharing Cities. Todos los encuentros Procomuns, pasados y futuros, se pueden encontrar en los meetups.

Este Foro de Economías Colaborativas Procomuns está apoyado por el Comisionado de Economía Cooperativa Social y Solidaria y Consumo del Ayuntamiento de Barcelona, la Dirección Ejecutiva de Desarrollo Socieconómico de Proximidad de Barcelona Activa, y BarCola (Grupo de trabajo sobre economía colaborativa y producción procomún en Barcelona), y coordinado por el grupo de investigación Dimmons del Instituto Interdisciplinar de Internet (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya, a través del proyecto europeo DECODE coordinado por el Commissionado de Innovacion Digital.

 
 

 Diagnóstico y orientación respeto a la economía colaborativa 

Las últimas dos décadas hemos comprobado cómo gracias a Internet han surgido comunidades colaborativas y nuevas posibilidades de utilizar recursos comunes. La producción procomún está creciendo rápidamente, no sólo en el ámbito del software (con software libre y abierto) y del conocimiento (enciclopedias como Viquipèdia), sinó también para obtener información (OpenStreetMap, Wikihow), hardware (FabLabs, Open Source Ecology), alojamiento (Couchsurfing) o divisas (monedas locales).

Más recientemente, también hemos asistido a la aparición y al crecimiento de modelos híbridos que presentan lógicas de organización similares, basadas en principios de colaboración, pero privatizando otros. Es el caso de la producción entre iguales de base corporativista como Uber o Airbnb. ¿Pero son estos realmente casos de economía colaborativa? El problema abre una serie de debates sobre cómo conservar el procomún y la dimensión de transformación social en la economía colaborativa a través del reconocimiento de los valores propios de estos modos de producción, más allá de los enfoques de valor que se centran en la obtención de ingresos, y las nuevas formas de cooperativismo abierto, entre iguales y en plataformas.

Aún así, el debate público se centra principalmente en las controversias alrededor de grandes corporaciones que irrumpen en la economía colaborativa. Así, la opinión pública está mayoritariamente al corriente de la producción entre iguales a través de estas pocas grandes corporaciones. Por ese motivo hay una creciente necesidad de organizar y aumentar la visibilidad del procomún y de su modelo de orientación social, y de definir qué criterios son los que caracterizan una economía o empresa como “colaborativa”.

Además, recientes adelantos como las tecnologías emergentes blockchain, han abierto nuevas vías de producción, gestión y distribución procomún a través de modelos de gobernanza más descentralizados, que también abren nuevas vías muy prometedoras para la evolución de la economía colaborativa.

Cuanto más importante deviene la economía colaborativa, más controversias surgen, atrayendo el interés de las administraciones públicas. Aún así, todavía no está claro cuál podría ser el papel de estas administraciones públicas, qué partenariados públicos-procomún se podrían establecer y qué enfoque de políticas podría ser el más productivo y beneficioso.

El encuentro se plantea combinar sesiones plenarias con modelos participativos tipo “unconference”, así como sesiones abiertas a grupos de trabajo para conseguir los resultados previstos. Los participantes tendrán la oportunidad de sugerir actividades.

 

 

 About Procomuns 

Commons Collaborative Economies: Policies, Technologies and City for the People is a project which aims to highlight the relevance of the commons-oriented approach of peer production and collaborative economy, while proposing public policies and providing technical guidelines to build software platforms for collaborative communities.

Procomuns has three main goals:

1. Highlight the relevance of the commons-oriented model within the collaborative economy, and project internationally the relevance of commons – oriented production in Barcelona and Catalonia.  
2. Build policy recommendations for the public administrations, specifically to be sent to the Plan of Municipal Action (PAM) for the next 4 years of the Barcelona City Council, and the consultation process of the European Commission, on public policies of promotion and regulation of the collaborative economy and the model of city.
3. Provide technical guidelines to build free and open software and decentralized technologies for collaborative communities.

 
 

 What are the commons?  

Commons is defined in Wikipedia as it follows:

“The term “commons” derives from the traditional English legal term for common land, which are also known as “commons”, and was popularised in the modern sense as a shared resource term by the ecologist Garrett Hardin in an influential 1968 article called The Tragedy of the Commons. As Frank van Laerhoven and Elinor Ostrom have stated; “Prior to the publication of Hardin’s article on the tragedy of the commons (1968), titles containing the words ‘the commons’, ‘common pool resources’, or ‘common property’ were very rare in the academic literature.”

Some texts make a distinction in usage between common ownership of the commons and collective ownership among a group of colleagues, such as in a producers’ cooperative. The precision of this distinction is not always maintained.

The use of “commons” for natural resources has its roots in European intellectual history, where it referred to shared agricultural fields, grazing lands and forests that were, over a period of several hundred years, enclosed, claimed as private property for private use. In European political texts, the common wealth was the totality of the material riches of the world, such as the air, the water, the soil and the seed, all nature’s bounty regarded as the inheritance of humanity as a whole, to be shared together. In this context, one may go back further, to the Roman legal category res communis, applied to things common to all to be used and enjoyed by everyone, as opposed to res publica, applied to public property managed by the government.”

 
 

 The meetings 

The main activities of the Commons Collaborative Economies Forum are articulated around an annual meeting, a meetup space, and specific campaigns. The first meeting was in March 2016 (see the videos and the plenary presentations) and brought together more than 300 people. It resulted in a “Procomuns Declaration” with 120 recommendations by public administrations to promote the common model of collaborative economy, which was sent to the Barcelona Municipal Action Plan (PAM), to the Generalitat of Catalonia, and to the European Commission to inform the European Agenda for collaborative economy.

On June 27 and 28, 2017, the second edition of Procomuns took place. The meeting was based on participatory and co-creation methodologies, it was open, and had an orientation to action with central objectives. The third major Procomuns Meetup was organized in November 2018, which was part of the Sharing Cities Summit 2018, in which nearly 50 cities from around the world gathered and signed the declaration of Sharing Cities. All Procomuns meetings, past and future, can be found in meetups

This Commons Collaborative Economies Forum is supported by the Barcelona City Council Commissioner for Cooperative Social and Solidarity Economy and Consumption, the Executive Directorate for Pro-Socioeconomic Development of Barcelona Activa, and BarCola (Working Group on collaborative economy and common production in Barcelona ), and coordinated by the Dimmons research group of the Interdisciplinary Internet Institute (IN3) of the Open University of Catalonia, through the European DECODE project coordinated by the Commissioner for Digital Innovation.

 
 

 Departing diagnostic & direction 

In the last two decades we have seen the emergence of Internet-enabled collaborative communities building shared and common resources. Commons-based Peer Production is rapidly growing, not just for the disruptive and very successful cases of software (with free and open software) and encyclopedias (Wikipedia) but also for information (OpenStreetMap, Wikihow), hardware (FabLabs, Open Source Ecology), accommodation (Couchsurfing) and finance/currency (Goteo.org, local coins).

More recently, we have also seen the emergence and growth of hybrid models which retain some similar organizational logic, such as being based on collaborative principles, but privatizing others. This is the case in corporate-based peer production such as Uber or Airbnb. Are they truly collaborative economies? This issue opens up a series of debates and opportunities about how to retain the commons and socially transformative dimension in the collaborative economy through the recognition of the distinctive values of these modes of production, beyond value approaches which focus on monetization, and new forms of open/peer/platform cooperativism.

However, public debate mainly focuses on the controversies around large corporations entering the collaborative economy. Thus, the public is mostly aware of peer production through these few large corporations. There is a growing need to organize and raise the visibility of the commons and socially-oriented model, and to address which are the conditions that should be present in order to characterise an economy or enterprise as “collaborative”.

Additionally, recent technological developments, such as emergent blockchain technologies, have opened up new avenues of commons production, management and distribution through more decentralized governance structures, which also open up very promising avenues for the evolution of the collaborative economy.

The more important commons-based peer production becomes, the more that controversies emerge, attracting the interest of public administrations. Still, it remains largely unclear what the role of public administrations might be, which Public-Commons partnerships could be established, and what policy approach could be the most productive and beneficial.