11/02/2016

Propòsit

Sobre Procomuns

Procomuns: Fòrum d’Economies Col·laboratives Procomunes és un fòrum de co-creació de polítiques publiques per a una economia col·laborativa procomuna. Un fòrum de política col·laborativa per a una economia col·laborativa. Un espai de co-disseny i desenvolupament de propostes, solucions i estratègies per a un avenç de les economies col·laboratives procomuns.

L’economia col·laborativa de plataformes digitals està creixent exponencialment, plantejant reptes i oportunitats, i ha esdevingut una prioritat per a les agendes polítiques arreu del món. És clau la involucració de la ciutadania, i l’impuls del models procomuns com a oportunitat per democratitzar l’economia.

Procomuns tres objectius principals:

  • Ressaltar la rellevància del model procomú dins l’economia col·laborativa a Barcelona, a Catalunya, i Europa
  • Obrir el debat, on involucrar a la ciutadania, sobre quin model s’ha d’impulsar des de les administracions, i co-crear solucions públic-comuns
  • Proporcionar recursos útils per la sostenibilitat i l’escalabilitat de l’economia col·laborativa procomú i directrius tècniques per a la construcció de programari obert i descentralitzat

Les activitats principals del Fòrum d’Economies Col·laboratives Procomunes s’articulen entorn a una trobada anual, un espai de meetup, i campanyes específiques. La primera trobada va ser al març de 2016, va congregar més de 300 persones, i va resultar en una ¨Declaració Procomuns” amb 120 recomanacions per les administracions publiques per impulsar el model procomú d’economia col·laborativa, que es va fer arribar al Pla D’Acció Municipal de Barcelona (PAM), a la Generalitat de Catalunya, i a la Comissió Europea per informar l’Agenda Europea d’economia col.laborativa.  El 27 i 28 de Juny 2017 tindrá lloc la segona edició de Procomuns. La trobada es basa en metodologies participatives i de co-creació, és oberta i té una orientació a l’acció amb objectius centrals.

Aquest any 2017 és l’any de la regulació de l’economia col·laborativa: debatrem amb representants de la Generalitat, Ajuntament i Parlament Europeu quines poden ser les millors polítiques públiques, farem arribar a les ciutats uns principis guia. Reflectirem amb Yochai Benkler les transformacions en marxa. Presentarem recursos per l’emprenedoria, de models econòmics i tecnològics per l’escalabilitat de les iniciatives, i co-dissenyarem solucions a reptes de la ciutat, en matèria de habitatge, cures i exclusió.

Aquest Fòrum d’Economies Col·laboratives Procomunes està recolçat pel Comissionat d’Economia Cooperativa Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, la Direcció Executiva de Desenvolupament Socieconòmic de Proximitat de Barcelona Activa, i BarCola (Grup de treball sobre economia col·laborativa i producció procomú a Barcelona), i coordinat pel grup de recerca Dimmons de l’Institut Interdisciplinar d’Internet (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya, a través del projecte europeu DECODE coordinat per el Commissionat d’innovacio digital.

Diagnòstic i orientació respecte a l’economia col·laborativa

En les darreres dues dècades hem comprovat com, gràcies a Internet, sorgien comunitats col·laboratives i noves possibilitats d’utilitzar recursos comuns. La producció procomú està creixent ràpidament, no només en l’àmbit del programari (lliure i obert) i del coneixement (projectes enciclopèdics, educatius i lingüístics com la Viquipèdia), sinó també per obtenir informació (OpenStreetMap, Wikihow), maquinària (FabLabs, Open Source Ecology), allotjament (Couchsurfing) o divises (monedes locals).

Més recentment, també hem vist l’aparició i creixement de models híbrids que presenten lògiques d’organització similars, basades en principis de col·laboració, però privatitzant-ne d’altres. És el cas de la producció entre iguals de base corporativista com Uber o Airbnb. Però són aquestes realment les economies de col·laboració?

Aquesta tessitura obre una sèrie de debats i oportunitats sobre com conservar el procomú i la dimensió de transformació social en l’economia col·laborativa a través del reconeixement dels valors propis d’aquests modes de producció i les noves formes de cooperativisme obert, entre iguals i en plataformes; més enllà d’aquells enfocaments centrats en exclusiva en l’obtenció de beneficis.

Tot i això, el debat públic es centra principalment en les controvèrsies de grans corporacions que irrompen en l’economia col·laborativa. Així doncs, l’opinió pública està majoritàriament familiaritzada amb la producció entre iguals a través d’aquestes poques grans corporacions.

És per aquest motiu que hi ha una creixent necessitat d’organitzar i augmentar la visibilitat del procomú i del seu model d’orientació social, i de definir quins criteris són els que caracteritzen una economia o empresa com a “col·laborativa”.

Recents progressos com les tecnologies emergents blockchain han obert noves vies de producció, gestió i distribució procomú a través de models de governança més descentralitzats, que també obren noves vies molt prometedores per a l’evolució de l’economia col·laborativa.

Com més important esdevé l’economia col·laborativa, més controvèrsies sorgeixen, i més atrau l’interès de les administracions públiques. Malgrat això, encara no està clar quin podria ser el paper d’aquestes administracions públiques, quins nexes públics-procomú es podrien establir i quin enfocament de polítiques podria ser el més productiu i beneficiós.

Edició Procomuns 2016

A la web trobaràs disponible recursos que van sorgir del primer esdeveniment, com ara els vídeos de les plenàries i les altres sessions de l’auditori principal, així com les diapositives de totes les presentacions. Gràcies al projecte teixidora.net cada sessió compta amb notes.

El recurs més important que va sorgir de la primera edició és la Declaració de propostes de polítiques públiques Procomuns.

Donat l’interès que hem rebut des de molts indrets, estem treballant també en un compendi d’articles que reculli les idees, noves línies i debats que van sorgir.
El primer esdeveniment va representar el seguiment del workshop sobre tecnologia descentralizada al 2015 organitzat pel projecte europeu P2Pvalue, amb l’ampliació a l’àmbit de les polítiques públiques. Tanmateix, va proporcionar una oportunitat perquè les persones responsables de les polítiques puguin interactuar amb experts i equips tècnics de FLOSS (Free/Libre/Open Source Software) per aconseguir una “immersió profunda” en la forma de promoure l’enfocament del procomú per economia col·laborativa per part de les institucions.


Qué és el procomú?

D’acord amb la Viquipédia el procomú es defineix per (consulta entrada Procomú a Viquipedia 21 de Juny de 2017 – referencies a la web):

“Els procomuns o béns comuns (commons en anglès) es defineixen com aquells recursos que pertanyen, o es comparteixen, en el si d’una comunitat. Aquests recursos poden ser de qualsevol tipus, des de recursos naturals i terres fins a programari. Els béns comuns s’orienten en favor de l’ús i la reutilització, més que no pas com a un producte de bescanvi. Són béns que no poden ser assimilats a mercaderies i, per tant, el seu ús no es regeix pel funcionament propi dels mercats.

El procomú fa referència tant als béns com a les capacitats o pràctiques, ja que sempre ens referim a elements sostinguts per col·lectius humans:

  • El procomú com a béns fa referència a la noció de propietat compartida entre els membres de la comunitat, el conjunt de béns que aquesta crea, hereda o als que té accés (recursos naturals, culturals i socials, coneixement, diversitat biològica i genètica).
  • El procomú com a pràctica i com a capacitats fa referència a l’escala de valors de la qual formen part els membres de la comunitat, a les relacions entre ells, amb l’entorn i amb els béns compartits, les maneres de fer i les estratègies exitoses per la seva sostenibilitat (les cures, la redistribució o repartiment, la reparació, reposició reproducció i reproducció, la justícia, equitat, empatia i consciència de l’altre).

La Viquipèdia i la infraestructura de Xarxa de Telecomunicacions guifi.net en són exemples”.

El Premí Nobel de Economia pels Procomuns: Elinor Ostrom

Elinor Ostrom va rebre el Premi Nobel d’Economia 2009 per el seu estudi dels procomuns naturals. Mostran que es un model de producció en ocasions més eficient que la producció de mercat o la provisió de l’Estat.