11/02/2016

Primera edició

Economies Col·laboratives Procomuns: Polítiques, Tecnologies i Ciutat per a les Persones pretén posar de manifest la rellevància del model procomú de l’economia col·laborativa, proposar el co-disseny de polítiques públiques de promoció d’aquest model i avançar propostes tècniques per la construcció de plataformes col·laboratives.

Un esdeveniment de gran abast

Des de l’organització de la primera edició de les jornades d’”Economies Col·laboratives Procomuns” volem donar les gràcies als més de 300 participants per la seva contribució a les sessions, i celebrar el gran esforç i l’èxit col·lectiu d’aquests dies. També agrair les moltes altres que van sumar-s’hi per streaming. La participació va ser molt rica, productiva i plural. Amb participants de 32 països, de persones amb perfils diversos (25% investigadores, 20% emprenedores, 16% tècniques, 8% cooperativistes, 7% commoners, 4% dissenyadores, 3% periodistes, de makers, i de polítiques). Contràriament al que acostuma a passar amb esdeveniments de caràcter econòmic o tècnic, la participació va ser molt plural, amb un 45% de dones i 55% d’homes i intervenció de dones i homes a totes les taules.

baixa (1)

Un procés de reflexió col·lectiu que va involucrar 90 presentacions i 30 xerrades llampec. En conjunt es va generar una conversa a Twitter de 4500 missatges. La Viquipèdia gràcies a la “Viquimaratò” que es va celebrar, compta amb nous articles i edicions vinculades a l’economia col·laborativa, aconseguint arribar al mig milió d’articles durant els dies de la trobada. El directori d’economia col·laborativa procomú va arribar a identificar 1.300 iniciatives a Catalunya i 400 europees.

Són moltes les felicitacions que ens han arribat, i les sensacions d’haver aconseguit un projecte important, de pes, intens i vibrant. Estem tant contents i contentes que ens hem quedat amb ganes d’una nova edició el proper any!

Resultats de la trobada

A la web hi trobaràs disponibles els vídeos de les plenàries i ara també les altres sessions de l’auditori principal, així com les diapositives de totes les presentacions. Gràcies al projecte teixidora.net cada sessió compta amb notes. Donat l’interès que hem rebut des de molts indrets, estem treballant també en un compendi d’articles que reculli les idees, noves línies i debats que van sorgir.

En termes de resultats, no podem més que estar contentes i orgulloses del nivell de creativitat i maduresa reflectit en la declaració de recomanacions de polítiques públiques per les administracions, sobre tot de cara a impulsar la vessant procomú de l’economia col·laborativa. Calculem que hem arribat a quasi 130 propostes! Es tracta d’una valuosa fita aconseguida durant les jornades, com a procés de co-creació en polítiques públiques que ara s’ha plasmat en un document (actualment ja s’està treballant en la versió 0.2) el trobareu traduït al anglès (adreçat a la Comissió Europea), en català (adreçat a l’Ajuntament de Barcelona) i en espanyol (adreçat a l’administració pública espanyola i als països llatinoamericans), i per suposat, disponible per tothom que el vulgui consultar.

També ha sorgit amb força la idea de crear un Hub (beta) de coordinació de ciutats que acullin aquest conjunt de propostes de polítiques públiques, i des de Procomuns i BarCola estem també plantejant-nos la idea d’organitzar una trobada periòdica de networking a Barcelona. El pla és facilitar la “contaminiació” positiva i el suport a d’altres esdeveniments afins per a que vagi guanyant pes la vessant procomú. Com ara als Open Source Circular Economy days (Juny), FESC (Tardor), Ouishare Fest Barcelona i altres punts de trobada importants a la ciutat que han de venir.

Així doncs seguiu ben atents!!

Diagnòstic i orientació

Les últimes dues dècades hem comprovat com gràcies a Internet sorgien comunitats col·laboratives i noves possibilitats d’utilitzar recursos comuns. La producció procomú està creixent ràpidament, no només en l’àmbit del programari (lliure i obert) i del coneixement (projectes enciclopèdics, educatius i lingüístics com la Viquipèdia), sinó també per obtenir informació (OpenStreetMap, Wikihow), maquinària (FabLabs, Open Source Ecology), allotjament (Couchsurfing) o divises (monedes locals).

Més recentment, també hem vist l’aparició i creixement de models híbrids que presenten lògiques d’organització similars, basades en principis de col·laboració, però privatitzant-ne d’altres. És el cas de la producció entre iguals de base corporativista com Uber o Airbnb. Però són aquestes realment les economies de col·laboració? El problema obre una sèrie de debats i oportunitats sobre com conservar el procomú i la dimensió de transformació social en l’economia col·laborativa a través del reconeixement dels valors propis d’aquests modes de producció, més enllà dels enfocaments de valor que es centren en l’obtenció d’ingressos, i les noves formes de cooperativisme obert, entre iguals i en plataformes.

Tot i això, el debat públic es centra principalment en les controvèrsies al voltant de grans corporacions que irrompen en l’economia col·laborativa. Així doncs, l’opinió pública està majoritàriament al corrent de la producció entre iguals a través d’aquestes poques grans corporacions. És per aquest motiu que hi ha una creixent necessitat d’organitzar i augmentar la visibilitat del procomú i del seu model d’orientació social, i de definir quins criteris són els que caracteritzen una economia o empresa com a “col·laborativa”.

A més a més, recents progressos com les tecnologies emergents blockchain han obert noves vies de producció, gestió i distribució procomú a través de models de governança més descentralitzats, que també obren noves vies molt prometedores per a l’evolució de l’economia col·laborativa.

Com més important esdevé l’economia col·laborativa, més controvèrsies sorgeixen, i més s’atrau l’interès de les administracions públiques. Tot i així, encara no està clar quin podria ser el paper d’aquestes administracions públiques, quins nexes públics-procomú es podrien establir i quin enfocament de polítiques podria ser el més productiu i beneficiós.

L’esdeveniment té tres objectius principals:

  • Ressaltar la rellevància del model procomú dins l’economia col·laborativa i projectar internacionalment la rellevància de la producció orientada al procomú a Barcelona i a Catalunya.
  • Obrir el debat sobre quin model s’ha d’impulsar des de les administracions (procomú/local/cooperativista versus corporatiu/deslocalitzat/privatiu) i generar un Manifest/Carta de recomanacions polítiques que es farà arribar al PAM de l’Ajuntament i per la consulta que està portant a terme la Comissió Europea.
  • Proporcionar directrius tècniques per a la construcció de programari obert i descentralitzat.

La trobada planteja combinar sessions plenàries amb models participatius de desconferència (unconferences), així com sessions obertes a grups de treball per aconseguir els resultats previstos. Els participants tindran l’oportunitat de suggerir activitats.

Antecedents

L’esdeveniment representa el seguiment del workshop FLOSS4P2P, organitzat pel projecte europeu P2Pvalue, aquest cop amb l’ampliació a l’àmbit de les polítiques públiques. Tanmateix, proporcionarà una oportunitat perquè les persones responsables de les polítiques puguin interactuar amb experts i equips tècnics de FLOSS (Free/Libre/Open Source Software) per aconseguir una “immersió profunda” en la forma de promoure l’enfocament del procomú per economia col·laborativa per part de les institucions.

Programa

En aquesta secció es pot consultar el programa de la trobada (amb enllaços a les notes col·laboratives de cada sessió), les bios dels participants, veure els vídeos i accedir a les diapositives presentades en diferents sessions. També es pot fer una ullada a la cobertura de premsa de l’esdeveniment aquí.

Divendres 11 Març 2016Dissabte 12 Març 2016Diumenge 13 Març 2016
9:30h Acreditació de participants9:30h Acreditació de participants9:30h Acreditació de participants
10h Benvinguda de l’Ajuntament de Barcelona i presentació
de l’esdeveniment
10h Benvinguda de l'organització10h Benvinguda de l'organització
10h – 12h Plenària:
Polítiques públiques per a les economies col·laboratives (I)
10h – 12h Plenària:
Tecnologia lliure, descentralitzada i distribuïda
10h – 12h Plenària:
Peer cooperativism: Vincles entre l’economia col·laborativa, l’economia feminista i l’economia social
12h – 12:30h Pausa pel cafè i xerrades llampec12h – 12:30h Pausa pel cafè i xerrades llampec12h – 12:30h Pausa pel cafè i xerrades llampec
12:30h – 14h Activitats en paral·lel:
12:30h – 14h Activitats en paral·lel:
12:30h – 14h Activitats en paral·lel:
14h – 15:30h Dinar14h – 15:30h Dinar14h – 15:30h Dinar
15:30h – 17h Activitats en paral·lel:
15:30h – 17h Activitats en paral·lel:
15:30h – 17h Activitats en paral·lel:
17h – 17:30h Pausa i xerrades llampec17h – 17:30h Pausa i xerrades llampec17h – 17:30h Pausa i xerrades llampec
17:30h – 19h Plenària: Ciutats i procomú17:30h – 19h Plenària:
Polítiques públiques per a les economies col·laboratives (II)
17:30h – 19h Plenària:
Valor i producció col·laborativa
19h Clausura de l'Ajuntament de Barcelona
20:30h Festa d'enxarxament